lunes, 30 de noviembre de 2009

Un altra capvespre de solitut i angoixa solutut i mes solitut, encara que em serqui feines a fer segueix sol, amb els records, escurant et veig en jo fent es sopar estás en jo peró sempre en solitut xer sensa dir paraules amb sa boca closa tanmateix tú em sents no fan faltes els sons, pos música( concert nº1 de Tchaikovsky i concert per violí)la música en tranqilitza peró nomes una estona els pensaments tornen i volten per dintra i per fora i segueix la solitut maleïda faig dinar per demá, torn a fer net els escuradors encara no están prou be ja els deix demá rerá un altra día tornaré escurar,m'acurs un pijama (de retxes)he trobat una cosa cuasi mágica una cinta que s'aferra amb sa planxa, ja que hi som el planx (tanmateix no el duc mes que per casa)peró sembla més comodo acabat de planxar, i tornen els recorts no hem deixen, avui no hem pendré ses píndoles de dormir,aquet matí me he dormit i he fet tart, no m'agrada la sensació que deixen ses píndoles, m'estim mes se jo qui em controla qui sap igual puc arribar a controlar els recorts, ja me aniria bé poder tenir recorts selectius, peró ara venen tots de cop i no se per on partir, nomes queda solitut.Ja no hi començ a veura ses lletres altra vegada. L'estim tant

1 comentario:

Magda dijo...

Estimat Agusti,
lleguint els teus escrits en venen atantes coses el cap, tant de pensaments , sentiments , situacions , tantes hores buides, tant de plorar d´amagat, bé no sabria per avont començar,
mira amb una cosa esteim d´acord, jo tampoc vull pendre pastilles (que fins fa poc les prenia) pero vaig decidir que si pasar es dol de sa persona que més he estimat a n´aquet mon fa mal , que tindria mal, que aaguantaria el que fos per ser plenament concient que estic passant un dol, que no tenir la persona estimada el teu costat fa molt de mal, i que passaría aquet mal, pero creume es mal de fer, (ara som molt valenta i potser abans d´un mes ja hauré tornat a ses pastilles.)Pero ara ho dic convençuda.
Vull animar-te, a viure aquesta solitud que xerres amb pau, amb tranquilitat, deixan-te acompanyar algunes estones per persones que potser et varan bé. Sense perdre els nervis,concient del que t´està passant i donant gràcies a na Lola per deixar-te compartir amb ella tant d´any s de sa seva vida.(a jo en va bé aixi)proveu.
Una besada Agustí.