TRES MESSOS

Tres messos han pasa,t tres tristes mesos, encara que és una data simbólica la meva anyorança no canvia un día per un altra segueix fidel al records que tenc de tú encara conservo a la memoria el so de la teva veu i mes profundament el teu aroma i tenc por molta por de pèrdrels, se que encara fa poc temps i la angoixa hi es i el maleït pes demunt el pit i sobre tot ses hores de solitud de xerrar amb tu con si hi fosis i haver de contestar-me jo tot sol perque no hi-ha altra resposta, estic cansat de tenir conversas on ja se quina és la resposta i de fer-me ses preguntes de sempre i trobar ses mateixes respostes quasi abans de fer-las, ses nits segueixen sent molt llargues, masa llargues .

DESPUÉS DE 3 MESES, LOLA

3 meses ya sin ti, LOLA. 3 meses que han pasado en un suspiro. ¡El paso del tiempo cómo marca, cómo cambia la percepción y la dimensión del dolor y del amor!
He encontrado este breve poema de Martí i Pol que te dedico emotivamente.


Hay un tiempo para sufrir y un tiempo para amar
o, tal vez, sea todo uno y nos engañemos
jugando a la voz y al peligro.

Más allá de nosotros, ¿qué perdura?

¿La roca, el árbol, el viento y este silencio
no morirían si, de pronto, dejáramos
de repetirlos, dóciles, cada día?

Con inmenso cariño, Pepe

He tornat a casa després de ses festes, la casa hem cau a sobre, tanta casa per estar sol torn a dormir malament el llit és enorme, sembla que de un moment a l'altra ella vindrá a colgar-sé peró no és així, no és així i torna començar el servell a donar voltes i mes voltes i tindré que tornar a ses punyeteres pastilles, vui ser a casa i a la vegada no hi vui estar necesit la seguretat de casa meva i a la vegada hem trob perdut dintre d'ella don voltes i voltes vaig cercant coses que no trob i trob coses que no cercava tenc que mirar dues vegades el que faig per no posar la llet al armari i els gots dintre sa nevera tot surt tort.