sábado, 28 de noviembre de 2009
Qué llargues es fan les nits tot sol cuan n'Amanda surt i no se a quina hora torna tan sols hem queda esperar, no hi ha res que en servesqui de consol intent lletgir i no hem puc concentrar, la tv m'aburreix, pas s'estona mirant fotos d'anys enrrera i d'altres mes recents pero no hem consola veig la teva imatge peró hem falta la teva preséncia, donaria deu anys de sa meva vida per una estona en tu per curta que fos ja hem bastaria, poder dirte tantes i tantes coses que van quedar dintra meu i que no surten, intent que surtin pero es resisteixen tan sols te les podria dir a tú i ara no hi-ets, per molt que escrigui no hem consola y acab plorant com sempre, tenc rábia i mal molt mal dintre del pit a un lloc on no arriben es calmants, ni crec que existesqui un que l'alleugeri tan sols una mica, necesit trobar un poc de pau per l'anima, hem costa anar a dormir, sempre tenc coses que fer a veura si la nit s'acursa una mica, ja no puc seguir no torn a veure ses lletres
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario