Trenta díes ja que hem faltes, trenta llargs díes que segueix anyoran-te, trob a faltar el compartir el bany, tal com tu deies allá es on es veu realment si les parelles son compatibles, en les petites intimitats cuotidianes, rentarse les dents junts abans de anar a dormir rentar s'esquena a la dutxa, inclús recollir ses tovalloles banyades per posar-les a rentar mentres tú en posaves de netes per el día sigüent, ses converses mentres ens rentavem per posarnos al día de ses petites coses de diari, t'anyor tantisim que el cor se hem fa trosos petits recordant coses de fa poc i coses de fa molt temps enrera, fa trenta díes que no et tenc cada un dells per els trenta anys que hem viscut junts, trenta anys de plenitut amb ses nostres petites discrepáncies com tot-hom te peró que mai han superat la majoria dels bons i millors moments que hem pogut viura junts, n'hem pasast de molt grosses peró sempra hem estat junts per superar-ho, ara ja no et tenc per poder lluitar contra ses coses adverses ho tenc que fer tot sol i tenc po molta po necesit la teva opinió i no la tenc i sobre tot necesit la teva companyía aquell estar junts per poc que fos sense dir res amb els silencis cómplices de la gent que es coneix a fons a base de conviure molts anys junts. No puc seguir ja no veig ses lletre.T'estim amor meu.
1 comentario:
Agusti, m´has fet plorat lleguin es teu escrit, tens tota sa rao anyorar quan saps que no hi ha volta enrerra fa tant de mal el pit que t´oprimeix tant que ni tant sols vols explicar a ningú, perque tant mateix el dolor es una cosa intima, teva, només vostre. Pero que poc a poc aquet mal anirà crec algún dia minvant, tampoc se quan serà açó , pero de ben segur que pasarà , res es etern, tot pasa a n´aquesta vida terrenal, només es eterna sa mort, aquesta mort que ens costa tant d´assumir , també per tú que ets una persona molt cabal diria jo.Pero ho fas bé Agusti , treus tot el que dus a dins i acó es molt bo, diuen que cure més ràpit, quan treim ses persones alló que portam a dins i ens angoixa, idó seguieix aixi, potser prest notaràs que minva un poc el mal.
Una abraçada Agusti
Magda
Publicar un comentario