domingo, 8 de noviembre de 2009
Tenc sa casa plena de gent i les hores tan buida,es teus calaixos estan com sempre no els he tocat pot ser, infeliç de mi, esperant que de un moment a laltre entrarás per sa porta i tot haurá estat un mal somni toc sa teva roba acariciant-la com si et fes una caricia a tu, pero no hem consola, no hem consola, tot seguit se omplen els ulls d'aigua i plor i plor i no veig cami por ont sortir, aquets malaïts diumenges que hem fan tant de mal.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Llora amigo Agustí. Llora, desahógate, desbórdate en lágrimas hasta quedar arrasado. Después trata de pensar en todo aquello que la LOLA te ha ido dejando como poso. Aquello mismo que te ha desconsolado, aquello te ha de servir de vuelta a la calma. Procurar ser positivo en medio del caos es la mejor manera de ayudarte a ti mismo.
Un enorme y sentidísimo abrazo. Pepe
Bona nit estimat Agustí,
veig que el patiment continua fent acte de presència com els primers dies. Segur que durarà encara estona. Tot i que jo no puc saber ben bé el que sentes, puc intuir que el mal és la conseqüència d'anys d'amor i felicitat amb na Lola, d'altre manera no es podria entendre.
Has estat un privilegiat, has estat estimat i has estimar de debó. Heu compartit tot i heu estat felços molts anys (segurament ara pensaràs que han estat pocs).
Jo no he patit la pèrdua d'una persona tan estimada i no em poc fer la idea del que és açò. Però sempre penso que hem d'estar preparats per si de cas... Cada dos per tres miro enrere i agraeixo tot el que he viscut, el que he compartit. Soc conscient que en qualsevol moment pot venir el tràuma, l'acció de la desgràcia per a qualsevol persona/es del meu entorn. I sempre penso que la meva ausència no em preocupa tant, ja que estic satisfet del que he viscut. El que em pertorba és la pèrdua de persones molt estimades. Per açò cal ser agraït, dir-nos molt sovint el que pensem, lo contents que esteim de compartir la vida junts, d'estimar-nos, de viure cada moment...
I jo crec que vosaltres també ho heu fet. Sempre vos he vist molt unids i he tingut la sensació que heu sabut gaudir de molts moments.
Per tot açò, ara plores i ploraràs. Ploraràs també, prest, d'alegria, d'haver estat una persona agraciada, d'haver pogut saber què és l'AMOR. Un amor ple de vivències que marca una vida plena de satisfaccions, com un gran vi reserva que cada gota és experiència, plaer, feina ben feta, valor.
I és que na Lola vos ha donat açò, valor, valor a la vostra existència.
Només, per intentar animar-te, et puc dir que poc a poc el seu recor et farà ser, de nou, més feliç. Que les llàgrimes seran d'alegria. Alegria per haver tingut la sort de poder compartir aquells anys amb una persona tan meravellosa: Lola.
Un abraç i que passis una bona setmana.
Julià i família
Publicar un comentario