El cor trencat

Cada vegada que mir una foto teva, se em trenca el cor, cada vegada que obro el calaix de la teva roba ,se em trenca el cor, cada vegada que arrib a casa i no et trob, se em trenca el cor i per molt que se em trenqui no puc deixar de mirar-te a ses fotos, ni passa un día sensa que obri el calaix de la teva roba tot i sabent que se em trenca el cor i després ses llágrimes que tornen i tornen i no hi-ha consol aquí a la solitut de sa nostra casa tan gran tan acullidora i tan freda sensa la teva calor, no se que faré, s'angoixa torna i s'aferra com una mala herba que no la puc arrebasar i aquet malaït mal al pit que no hem deixa día i nit i aquesta buidor i la inmensa solitut, se em fa una costa empinada, sopar cada nit tot sol un día i un altre i no li veig la fi a aquet camí tant negre, i tornen ses llágrimes peró no hem consola,no hem consola.