SEIXANTA DÍES

CIUTADELLA 16 de DECEMBRE 2009

Dos messos ja han pasat dos curts-llargs messos, seixanta díes de angoixes, dolors solituts mals etc. Tením la costum de posarnos dates, un mes, un any, un trieni o un quinqueni per mi aixó es abstracta pur el meu dolor ès ara tan intens con fa dos messos, la angoixa m’hofega cada día i la absénsia de ella se hem fa cada día mes pronunciada. Si dos messos ¿i que? Si el meu dolor ès igual que el de ahir i segurament que el de demá, dos messos que han passat lentament amb molts momentes de locura i per sort alguns altres realment bons, poquets pero intensos amb la ajuda dels que realment m’estimen o al menys intentan estimar-me a ells els tenc estojats en el unic troset del meu cor que no está remput encara i en el que no hi cap mes que amor, la rencúnia ni el odi ni la rábia hi caben.
Avui m’ha costat un esforç bestial aixicarme del llit