Qué no donaria per una caricia teva, per una paraula teva, per una simple mirada dels teus ulls, tan sols hi-ha buidor i foscor i al fons esperant-me amagada com un moix la solitud de l'ánima i els pensaments foscos que es volen imposar sobre els records dolços i maravellosos de trenta anys de plenitut.
Estic malament tot hem fa mal i ses llágrimes no afluixen i torna el mateix ¿per qué, per qué PER QUÉ!