gimnesides

domingo, 25 de octubre de 2009

Hem vaig a dormir, a veura si s'hem pasa aquet forat que tenc al pit i aquesta malaïda buidor que tinc al ventra i al esperit es faci petita per un moment, deixanme descansar aquesta nit.Bona nit amor meu fins dema i sempre

2 comentarios:

pepe dijo...: Creo que es el mejor comentario que puedes hacer cuando te sientes tan hecho polvo: despedirse de ella antes de entrar en el mágico mundo de los sueños.
Antes de entrar en el mundo onírico te sientes vacío. Espero que cada vez que traspases el umbral de lo irreal y fantástico, te devuelva por la puerta mañanera más lleno de Lola y que te comunique las fuerzas necesarias para agarrarte a la vida del nuevo día naciente.
Un enorme abrazo
Pepe; 26 de octubre de 2009 a las 7:10
Unknown dijo...: Bona nit Agustí,
acabo de descobrir aquest racó de nostàlgia, amor i carinyo entre unes persones entranyables, que no saben guardar res per a ells, TOO HO DONEN ALS ALTRES. Donen el millor de les persones: l'amor, el seu temps, la seva força vital...
Na Lola, és una persona que ha deixat marca i un llistó molt alt. Quan penso amb vosaltres, Lola Agustí i Amanda, penso en persones que s'estimen la vida i odien l'egoisme. Penso en persones que may podran sentir-se totes soles, perquè tot el que han donat als altres ocupa un lloc difícil de retirar. El record està assegurar i, més encara, l'amor per allò que anau fent dia a dia, sense esperar res a canvi.
Hem compartit estones molt agradables amb vosaltres. Ara, més que mai ens sap greu no haver-ho fet més sovint amb companyia física de na Lola. Però seguirem, hi ho farem, fent les nostres trobadetes, dinars, torrades o el que sigui. Seguirem essent Tots i amb na Lola. Ella ja té el seu lloc ocupat dins el nostre cor, el Cor de l'estima que li hem tingut i que sempre ens ajudarà a entendre millor que la vida no és jo vull... sinó, què puc donar jo?

Agustí, pensa que cada vegada que estàs amb un amic de la teva estimada Lola, estàs amb una part del millor d'ella. Pots estar segur i ben orgullòs, com ho esteim nosaltres.
Una abraçada i fins prest.
Julià i Marga; 4 de noviembre de 2009 a las 22:41