gimnesides

lunes, 26 de octubre de 2009

Comença un nou día,no se encara com en sortiré, m'angoixa pensar que la persona que va treura el millor de mi ja no hi sigui,que aquet buit tan horrent tapi el lloc de ses coses bones que encara en queden adintre,no se no se

3 comentarios:

pepe dijo...: En una persona tan fenomenal como tú, solamente has interrumpido momentánamente tu buen hacer por el mundo. Has hecho un alto en el duro camino de la Vida, porque el camino se ha vuelto espinoso,gris, empinado y pedregoso. Piensa que después de este tramo doloroso vendrán otros suaves, verdes, azules, asfaltados...a veces los árboles no dejan ver el bosque, dice el proverbio.
Saldrás adelante, seguro que sí. Todavía estás convaleciente de tu herida más profunda. Sigue dándole tiempo a tu curación y tomando las medicinas que los demás te vamos dando a ti y a Amanda.
Verás la luz al final del túnel. De ti depende que el túnel sea más o menos largo.
Un beso de confianza, Gus
Pepe; 26 de octubre de 2009 a las 12:05
Andreu Llompart dijo...: Hola Agustí. Cada dia llegesc u teu blog per veure com te trobes i pens cualque manera de recomfortar-te pero no la trob ni per jo, com la trobare per tu que estas rodejat per la seva essència. Ara començ a dormir be els vespres, aquesta setmana pasada me passava lo mateix que tu, me despertava u vespres i no podia deixar de plorar pero arribara un moment on nomes recordaras els moments feliços que vares passar amb ella, com me passa a jo ara. Record tots els moments que he passat amb ella que per jo sempre eren bons. No se com explicar-ho pero fos fent feina fos jugant o nedant o menjant jo m'ho passava be amb ella. Amb na Lola a devora totes les feines se feien mes facils, mes entretengudes, sempre aprenia algo nou.; 26 de octubre de 2009 a las 18:35
Núria Bueso Martín dijo...: Bon vespre, Agustí
Crec que justament pensant en na Lola te'n sortiràs, idò ella no voldria pas que t'enfonsessis i per ella i n' Amanda has de mirar el futur i tirar envant tot acceptant i encarant amb esforç titànic els canvis que això et suposa.
Per ella has d'omplir el buit amb tot el millor que et va oferir i demostrar que no ha estat debades.
És difícil, però ho aconseguiràs!
Saps que per altra banda tens, teniu i teníeu una pila d'amics ben disposats.
Bona nit, una abraçada
Núria; 26 de octubre de 2009 a las 19:59