martes, 20 de octubre de 2009

Comença un altra día,no se me lleva aquet pes del pit, pensava que no hem quedaven llágrimes,estava equivocat, avui ve en Miquel tenc moltes ganes de veurer-lo és el nostre amic; tenc tanta anyorança,sent la teva olor per tot arreu hem fa por perdrer-ho

1 comentario:

Anónimo dijo...

He tingut la sort de poder conèixer una gran dona, el temps que vaig passar amb vosaltres (encara que poc) s'em va quedar gravat al cor. Em sento una mica més buida desde que sé que na Lola ha marxat per fer aquest viatge. Deixa tant d'amor i tanta pau. Agustí; estàs ple d'amor, tot allò que no podem tocar està amb tú, na Lola no t'ha deixat, està en tot el que veus, el que fas i dius. Mai podràs oblidar ni la seva olor ni la seva pell per que és la teva olor i la teva pell. Una abraçada Cristina Ferrer, Eivissa.