lunes, 19 de octubre de 2009

Cada vez que te miro Lola se me llena de agua la mirada, tu rostro es una golosina que me atrae hasta que me duelen los ojos de mirarte, nuestra cama esta vacia no tiene sentido acostarse y no poder acariciarte un momento, palpo tu sitio y esta frio y vacio,me duele me duele me duele

2 comentarios:

Andreu Llompart dijo...

Cada vegada que mir la seva darrera foto veig u seus ulls plens de vida desitjant seguir-ho fent i pensar que ara ja no és aquí per donar-nos força per seguir endavant amb els seus consells,histories, anecdotes i renyades que sempre me donava quant tenia qualque porblema. Recordare tots i cada un dels moments que vaig passar amb ella aquest estiu ajudant-la i veient-la aguantar pel be de tothom i sobretot les seves histories de quant feia d'enfermera i els seus viatges que tant m'agradaria fer jo.

Simplemnt dir-te que som afortunats d'haver-la coneguda i que hagi passat per les nostres vides.

pepe dijo...

Andreu, no eres el único afortunado ni bendecido por la Vida, por haber coincidido con LOLA. Yo también me siento orgulloso y tocado por la varita mágica de la Fortuna.
Un abrazo y gracias por este estupendo comentario que demuestra una madurez digna de una buena persona como tú.
Pepe