Na Fosca ens ha deixat,anyorarem sa seva presència cuan arribant a casa s'enfilava per llepar-te sa cara(si podia) mes d'un s'en va anar amb els calçons tacats de terra o fang de ses seves potes i aquella cua tant fibladora cuan la remanava i et feria ses cames ( o l'entrecuix i prou mal que feia)
pero tots sabíem que ho feia per pura estimació,era un animalet amable i carinyos en tot-hom,encara que tenia el seu geni i caparrudeça,la trobarem a faltar segur com trobam a faltar tots els petits animalons que han conviscut en nosaltres desde que tenim casa própia,els podria enomenar a tots peró no ho faré. Aquesta era sa cuseta de n'Amanda sa primera que tenia,se que en tindrá d'altres peró amb aqueta hi havia un lligam especial.
Fins sempre Fosca